Així es va poder «hackejar» el mòbil al ministre de Justícia
La Moncloa i el CNI investiguen un accés a mòbils de ministres i altres càrrecs en una investigació que s’apunta al mateix «modus operandi» que va arribar a intervenir el terminal del fundador d’Amazon.
Els ciberdelincuents s’aprofiten del desconeixement de molts usuaris per cometre els seus crims. Intenten enganyar, i moltes vegades ho aconsegueixen, a les seves víctimes ocultant les seves veritables intencions a través d’enllaços, mètodes de suplementació d’identitat o, directament, fins a un atac dirigit. El que el CNI investiga no deixa de ser un nou episodi en aquesta batalla pel control de la informació de persones rellevants en el món de la política i la societat.
Un dels afectats per un «hackeig» va ser, segons informa «El Confidencial», el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, el seu mòbil va quedar pràcticament bloquejat i inutilitzat. Quin va ser el seu «modus operandi»? Els afectats, segons les investigacions, van rebre sengles missatges de text (SMS) des d’on animaven a les víctimes a punxar en una direcció web concreta. Es desconeix de moment si es tracta d’una acció massiva per suplantar la identitat («phishing») i intentar robar diners o de si els afectats van ser seleccionats amb cura.
En cas de fer-ho es podria posar en risc el contingut del mòbil. Els ciberatacants, d’aquesta manera, van poder obtenir contactes i altres dades sensibles allotjats a dispositiu mòbil compromès. A partir d’aquest moment els mòbils quedaven bloquejats. L’atac recorda, però, a altres «hackejos» que han patit personalitats com Jeff Bezos, fundador d’Amazon i considerada la persona més rica de món. El mecanisme torna a posar en evidència la fragilitat d’alguns sistemes operatius a l’hora de processar les anàlisis compromesos que es reben en els dispositius.
Notícia original completa a ABC
