Benvinguts al segle XXI
Fa molts anys que els professionals de la informàtica… de les TIC venim parlant de la necessitat de considerar el nostre sector com estratègic. Sempre s’havia dit, però mai s’havia constatat.
La percepció que la professió era quelcom més que un accident transversal ja la teníem, però ara, a Catalunya, la realitat ens ha explotat a les mans.
La professió que tant estimem de cop és un esport de risc. I no parlo de risc esportiu, parlo de risc real. Parlo de responsabilitat en grau màxim. Parlo de centrar el món en les nostres atribucions.
I el bany de realitat és ofegant. Potser no calia arribar a aquesta situació perquè tothom se n’adonés que els “frikis” eren el centre del món.
No. Segurament els nostres professionals no es mereixen aquest bany cruel de realitat. Ningú no ens ho mereixem, sobre tot si és per la poca atenció real dels darrers anys.
Cal dignificar la nostra professió en la mesura de la seva importància real en el context social (que no polític). Som transversals, necessaris, decisius, fins i tot imprescindibles en algunes situacions. Doncs si això és així cal protecció, seguretat i comprensió.
Bany de realitat a cop de bastó. No calia. Les TIC són centrals, inevitables i decisives. Doncs que no només sigui pel dolent, sinó pel que és bo. També pel seu reconeixement professional, per la seva contraprestació monetària, i pel seu reconeixement professional.
La responsabilitat dels col·legis i associacions que estem implicats ha de ser total, decisiva i vital. Sense cap visió polititzada ni partidista. Hem de lluitar ja, pel reconeixement i per la dignitat que ens pertoca. Prou de ser professionals subsidiaris d’una societat tecnificada. Ara va de debò.
Treballarem per a aconseguir el nostre reconeixement com a professionals transversals, decisius i estratègics. Cal fer justícia amb els nostres professionals.
Eduard Martin Lineros
Degà de l’ Il·lustre Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya
Etiquetes: DignitatTIC, Informàtica, Professió
