Un equip internacional de científics ha constatat per primera vegada que les ones cerebrals lentes són les que tenen més pes en la presa de decisions morals.
Segons les últimes estimacions, el nivell 5 de conducció autònoma, o el que és el mateix, que el vehicle s’encarregui de conduir en qualsevol situació, no serà tècnicament possible fins al 2024. Fins llavors, la comunitat científica ha de definir els protocols de conducció més adequats. La majoria coincideix en què la intel·ligència artificial hauria d’actuar com ho faria un humà davant situacions controvertides, per exemple, aquelles en les que no és possible evitar el dany dels ocupants del vehicle o bé de terceres persones.
El cotxe haurà de decidir com actuar en mil·lèsimes de segon, però encara no es coneix com es comporta el cervell humà quan ha de prendre una decisió així, amb fort contingut moral. “Hi ha necessitats reals d’entendre quines són les causes fisiològiques que porten a una persona a evitar una col·lisió frontal a canvi de posar en perill altres persones que en principi no estaven involucrades, o viceversa“, explica Javier Gómez-Pilar, investigador del Grup de Enginyeria Biomèdica (GIB) de la Universitat de Valladolid (Raïm). “Està clar que l’objectiu últim és reduir el nombre de morts al volant”, afegeix.
L’estudi multidisciplinari, dut a terme científics de la Universitat de Valladolid, la Universitat d’Ottawa (Canadà) i la Universitat d’Hiroshima (Japó), analitza com es manifesten les decisions morals en l’activitat neuronal. Mentre que els primers aporten la seva experiència en els aspectes clínics de l’estudi, l’investigador del GIB se centra en els aspectes tècnics de processament de senyal i anàlisi de dades. La investigació s’ha publicat a la revista Scientific Reports.
Notícia original completa a El País