El Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic i la bretxa digital de gènere
Quan parlem de la bretxa de gènere en els sectors STEM, parlem, en part, de la bretxa digital de gènere. Sí, perquè l’escassa presència de la dona en el sector de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) és un tema preocupant.
El món en què vivim avança a un ritme frenètic i els experts ja apunten que podem parlar de la 4a revolució industrial. El desenvolupament tecnològic ha arribat a tots els àmbits que ens envolten, des de l’acadèmic fins al professional, passant per qualsevol aspecte quotidià. La Unió Europea assenyala que d’aquí a dos anys el 45% dels llocs de treball estaran relacionats amb l’entorn digital. Amb aquest context, quin és el paper de les dones en el sector digital?
El Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic, constitueix un esforç sistemàtic per presentar un informe de la qüestió de la bretxa de gènere digital a Espanya i es planteja amb un doble objectiu: posar en valor la figura de la dona en el món digital i proposar solucions per revertir la bretxa de gènere existent. En l’últim informe publicat, es va detectar que, a data de 2019, 7 milions de persones treballen en el sector de les TIC a Europa i només el 30% són dones.”
Encara que l’informe en qüestió afirma que el context per dur a terme actuacions dirigides a augmentar la presència femenina en el món digital és favorable, hi ha molts factors que actuen de barrera. Repassem les conclusions de l’informe través de diferents temes que expliquen la escassa presència de dones en el sector de les TIC.
Estereotips i prejudicis en el sector digital
Els biaixos de gènere per estereotips i prejudicis són el principal factor que incideix en l’escassa presència de les dones en l’àmbit tecnològic. Els tradicionals rols de gènere afavoreixen que menys dones se sentin atretes pel món tecnològic i digital. Aquests biaixos de gènere s’interioritzen en edats primerenques. Encara que l’etapa de l’adolescència i la joventut es consideren clau en aquest procés, és en la infància on es configuren les preferències i interessos.
Educació: formal i informal
En relació amb l’última menció – en la infància es configuren les preferències i interessos -, el fet que l’educació té un paper clau és irrefutable. L’educació formal, sí, però també la informal. Les vocacions tecnològiques, d’una banda, es desperten a l’aula, aportant referents que contribueixin a normalitzar la presència de dones en els àmbits STEM. D’altra banda, les experiències positives des de la infància i joventut al voltant de les TIC en l’entorn informal té un pes molt específic. És important fomentar espais d’oci vinculats al tecnològic per promoure les vocacions TIC fora de l’aula.
Referent als estudis superiors, el percentatge de dones matriculades en carreres tecnològiques segueix sent molt escàs. De fet, exceptuant el camp de la nanotecnologia i la biotecnologia, aquesta xifra ha disminuït o, en el millor dels casos, s’ha estancat en els últims anys.
Món laboral, lideratge i emprenedoria digital
Amb el vist fins ara, afirmar que la presència de les dones en l’àmbit laboral digital és minoritària, no representa cap sorpresa. La bretxa de gènere de les ocupacions digitals augmenta i, al seu torn, disminueix la representació d’aquestes en posicions de lideratge en l’àmbit digital. Les habilitats relacionades amb el lideratge i la gestió reeixida se segueixen associant a el paper de l’home, fet que dificulta encara més la presència de les dones líders en el sector.
D’altra banda, l’emprenedoria tecnològic tampoc es salva dels biaixos de gènere. Un emprenedoria masculinitzat que al costat de la falta de finançament són, avui dia, el principal problema per a les dones que volen emprendre posant en marxa un projecte tecnològic.
Algorismes, IA i videojocs
Els biaixos de gènere discriminatoris no s’escapen dels algoritmes i la intel·ligència artificial. Existeixen nombrosos exemples que evidencien com els conjunts de dades contenen un biaix de gènere significatiu. En aquest sentit, la formació en perspectiva de gènere es torna imprescindible per exercir tasques relacionades amb aquest camp, per tal de prevenir conseqüències que afectin negativament la igualtat d’oportunitats.
Finalment, però no menys important, el camp dels videojocs representa un àmbit d’estudi paradigmàtic per estudiar els mecanismes que mantenen a les noies allunyades del món tecnològic. De fet, les nenes que juguen a videojocs tenen tres vegades més probabilitats de ser dones STEM.
