
Investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) han desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial capaç de detectar, amb un nivell relativament alt de precisió, indicis que una persona pateix depressió. En concret, han desenvolupat una xarxa neuronal que detecta paraules, entonacions i maneres de parlar que poden ser indicatius d’un cas de depressió o algun tipus de deteriorament cognitiu.
Un post publicat al blog MIT assegura que l’equip de científics han elaborat un model de xarxa neuronal capaç d’analitzar textos i àudios d’entrevistes clíniques per descobrir patrons de parla indicatius de depressió.
L’equip està format pels investigadors del MIT Tuka Alhanai, Mohammad Ghassemi i James Glass. Segons expliquen en l’article, han desenvolupat un mètode lliure de context mitjançant el qual una màquina pot analitzar text o àudio d’un ésser humà i assignar una puntuació que indiqui el nivell de depressió de la persona.
El més important d’aquesta troballa és, precisament, el fet que el mètode funcioni “lliure de context”. Un terapeuta, generalment, fa servir una combinació de preguntes probatòries i observació directa per diagnosticar problemes de salut mental. Amb el sistema d’Intel·ligència Artificial del MIT no faran falta aquest tipus de preguntes, ja que la màquina no necessita context, només dades.
Per provar la seva intel·ligència artificial, els investigadors van dur a terme un experiment en el qual 142 persones que es van sotmetre a un cribratge de depressió responent a una sèrie de preguntes formulades per un agent virtual controlat per humans. El sistema tenia coneixement previ de les preguntes i els enquestats tenien la llibertat de respondre de la manera que volguessin.
Les respostes es van registrar en una combinació de text i àudio. En la versió de text, la IA va ser capaç de predir la depressió després d’aproximadament set seqüències de preguntes i respostes.
En la versió d’àudio es van necessitar unes 30 seqüències perquè la IA pogués donar un resultat. Segons els investigadors, la seva precisió mitjana va ser del 77 per cent.
No obstant això, des del MIT precisen que es tracta de predir els casos de depressió, deixant que sigui un professional humà el que ho acabi diagnosticant. Tal com expliquen els científics del MIT, un algoritme que prediu si una persona està deprimida només està etiquetant les dades perquè siguin revisats posteriorment per un humà.
“No és tant detectar la depressió, sinó més aviat una avaluació, a partir d’un senyal quotidiana en la parla, de si algú té un deteriorament cognitiu o no”, explica Tuka Alhanai, un dels autors de l’estudi.
