La vida és una caixa de sorpreses majúscules. Suposo que d’això es tracta, però de vegades no totes les sorpreses són agradables.
Avui no som afortunats. Hem perdut a una gran persona, millor amic i extraordinari professional. Personalment no tinc paraules per definir la personalitat d’en Jordi Guix.
He tingut la grandiosa sort de conèixer-lo, gaudir amb ells de tres o quatre llargues converses i de sentir empatia automàtica, complicitat… ulls brillants. He tingut la grandiosa desgràcia d’haver-lo perdut només 10 mesos després d’haver-lo conegut en profunditat.
Malgrat 10 mesos són pocs, ho sento com si fossin 10 anys… o més.
Hem compartit idees, somnis i anhels. Amb diferents punts de vista, però objectius comuns. En 10 mesos m’ha ensenyat el que és sentit orgull per representar a un col·lectiu, aixecar la mirada i veure que malgrat tot aquell col·lectiu no està sol. He aprés a escoltar les posicions, raonables i no tan raonables, dels altres representants i se obert de mires. I el que és més important: he aprés d’ell, com s’ha de rebre a la gent que vol fer i entra nova per la porta. Com ell em va rebre a mi.
Em vull quedar amb el tacte de la seva ma quan fèiem una encaixada, l’estima que em professava a mi, però també al col·lectiu d’enginyers i professionals informàtics, amb la seva visió de futur, amb les seves ganes i la seva força.
La vida continuarà donant sorpreses. El món continuarà girant i de ben segur el seu lloc serà ocupat amb orgull per algú tan extraordinari com ell, però per a mi, serà sempre el meu Degà gran: un germà professional.
Descansi en pau en Jordi Guix i Armengou. No dubtis que els teus somnis romanen impertorbables en els que hem estat companys en el teu camí. Enginyeres i enginyers de Catalunya, siguin d’on siguin, especialistes en moltíssimes coses bones per la societat.
Fins sempre.
Eduard Martin Lineros
Degà de l’ Il·lustre Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya