ENIAC compleix 75 anys: la història d’èxit tecnològic i de masclisme del primer ordinador
Sorgit com a projecte militar secret durant la II Guerra Mundial, es va convertir en la primera computadora vista per la societat i en un exemple més de discriminació de gènere en el sector.
Amb la seva economia bolcada en la Segona Guerra Mundial, Estats Units desenvolupava, un darrere o altre, projectes militars secrets. Els dòlars regaven qualsevol iniciativa que ajudés a enderrocar el nazisme i doblegar el Japó. Un dels principals problemes amb què es trobava l’exèrcit era la lentitud en el càlcul de trajectòries balístiques i d’artilleria. Només podia fer-se manualment. Els coneguts com computers , una mena de calculadores humanes, realitzaven dia i nit, durant setmanes i mesos, milers d’operacions matemàtiques. Fins que el 1943, el Govern va llançar un concurs -òbviament reservat- amb la idea de substituir aquestes persones per màquines. Començava la creació d’ENIAC, el primer ordinador purament electrònic de la història, així com el primer ordinador vista per la societat .
Aquest diumenge es compleixen 75 anys des que aquest ordinador primigeni fos presentat davant el gran públic. Aquell 14 de febrer de 1946 abandonava l’obscurantisme dels càlculs militars per obrir-se un forat entre el món civil. I no precisament per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Amb la conclusió de la Segona Guerra Mundial, la barra lliure de finançament va caure gairebé a zero. Els creadors d’ENIAC, John Presper Eckert i John William Mauchly , veien com el futur de la seva dispositiu tocava a la seva fi. La possible solució era a les relacions públiques.
Notícia original completa a El País
