La quotidianitat ens adapta ràpidament a la importància de les persones. Ens acostumem ràpid a que determinades coses funcionin sense saber realment el cost que això suposa. Un cost que de vegades no es valora prou, perquè es fa des del fons del cor, des de la immensa convicció que el que fas és realment el que vols fer.
Aquesta setmana no hem gaudit del recull de notícies que el nostre Col·legi fa de forma habitual. Segurament és una feina gris: ningú se n’adona, a menys que no siguis un seguidor recalcitrant… un fan.
Aquesta feina, sorda, anònima, sense cap recompensa, és la feina sorda d’algú. Un algú que potser en aquests moments no pot fer-ho.
En el silenci de l’absència, ens podem adonar millor de la importància de les persones. Del seu valor, de la seva dedicada i abnegada tasca envers els altres.
Estem convençuts que tornarem a gaudir de les notícies, de la nostra presència a les xarxes socials, de la nostra vitalitat i constatem que les persones compten. I volem que sigui així.
Si aquesta crisis fa que tothom reflexionem sobre la importància de cadascun de nosaltres, més enllà de la globalitat, ja haurem avançat quelcom. Estic convençut que el món després de la pandèmia que vivim serà diferent… una mica diferent.
Hauríem de lluitar perquè aquesta diferència es centrés en valorar les persones com cal, eliminar les diferències absurdes i totes juntes impulsar projectes que valguin la pena.
Per tots els que hores d’ara patiu sense poder expressar-nos el vostre patir. Especialment dedicat a un de vosaltres. Et trobem a faltar tant, que no tenim paraules.
Tornaràs i seguiràs ocupant el teu lloc, i seguirem agraïnt la teva entrega
Eduard Martín Lineros
Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya