Lagarto, un xip “made in Barcelona”
Europa necessita fabricar els seus propis xips propis per deixar de ser tecnològicament vulnerable.
A primera vista el Lagarto no sembla gran cosa. És un quadrat metàl·lic minúscul, de dos mil·límetres de costat. Però en aquests quatre mil·límetres quadrats està concentrat el talent de més de trenta investigadors que, treballant sense respir durant un any, han obtingut aquest xip que “ens ha sorprès; funciona millor del que esperàvem“, reconeix Miquel Moretó, que ha coordinat el projecte al Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).
“És una fita, el primer xip dissenyat íntegrament a Barcelona“, destaca Francesc Moll, que ha col·laborat en el projecte com a enginyer electrònic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Moll reconeix que el Lagarto, de què s’han fabricat cent unitats, “és relativament senzill; però és l’inici d’un llarg camí que ens portarà a fer processadors més potents i complexos“.
Per al BSC-CNS és una aposta estratègica. És l’oportunitat d’incorporar-se a l’món d’oportunitats que s’obre amb la nova arquitectura de maquinari lliure RISC-V (pronunciat “Risk Five”). “Fins ara sempre hem depès dels propietaris de el maquinari“, assenyala Mateo Valero, director de l’BSC-CNS. “Com que no tenim accés a les instruccions de l’maquinari, no podem modificar-lo ni saber què hi ha allà. Ens poden estar controlant, enviant informació sobre el que fem, sense que ens assabentem. Però amb RISC-V, que és comparable al que Linux va representar per al programari, això canviarà“.
Notícia original completa a La Vanguardia
