Els primers programadors escrivien codi a mà, gargotejant símbols en paper quadriculat abans de convertir-los en targetes perforades que podien ser processades per un ordinador. Amb el pas el temps, les eines per a programar s’han anat perfeccionant amb l’objectiu de fer la tasca més eficient i amb menys errors, fins al punt que fins i tot s’està ensenyant a màquines a programar a altres màquines, tal com proposa una de les últimes investigacions de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Aquest tipus d’avenços obren el debat sobre si els ordinadors són cada vegada més autosuficients i sobre el paper que els humans tenen en la seva programació.
Treballant amb un equip d’Intel, el MIT ha desenvolupat un sistema anomenat Machine Inferred Code Similarity que pot llegir el codi que ha escrit un humà i interpretar l’ordre que li està donant a l’ordinador. És a dir, pot entendre el codi i, gràcies a això, suggerir altres formes més eficients en les que es podria programar a la màquina oferint correccions i formes de fer-ho més ràpid. Per a això, compara fragments de programari amb milions d’altres programes amb els quals ha estat entrenat prèviament.
Podeu llegir la noticia complerta a EL PAÍS