L’investigador espanyol assegura que la fita aconseguida per l’empresa de Silicon Valley obre noves portes a la disciplina que eren difícils d’imaginar fins ara.
Google va anunciar aquest dimecres una fita de la computació quàntica. Un dels seus prototips ha aconseguit el que es coneix com “supremacia quàntica”: fer una operació en uns minuts que en un ordinador convencional portaria milers d’anys. IBM, que també desenvolupa un ordinador quàntic, ha posat en dubte la troballa i defensa que la seva major supercomputador era capaç de replicar l’experiment en 2,5 dies. El debat comercial ja està servit, però hi ha pocs dubtes en la comunitat científica que la computació quàntica viu dies de glòria. Juan Ignacio Cirac (Manresa, 1965), director de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica i un dels científics espanyols més prestigiosos, desgrana aquí el moment que viu la seva disciplina.
Pregunta. La computació quàntica ha sortit de la cova.
Resposta. Sí, estem vivint uns moments molt especials. Els que portem 20 anys treballant en aquest camp estàvem esperant que comencessin a passar aquest tipus de coses interessants, tot i que és més aviat des de fa dos o tres anys quan les empreses tecnològiques van començar a mostrar el seu interès a construir ordinadors quàntics, i després els Governs, quan va brollar molt més interès. Dit això, hi ha entusiasme, però també molta cautela. Aquests resultats no indiquen que ja tinguem un ordinador quàntic.
P. Però sembla que no hi ha marxa enrere. L’ordinador de Google de 53 qubits funciona i és una fita.
R. Sí, és una fita. Es pot discutir si va moltíssim més ràpid o només molt més ràpid que un superordinador convencional, però això són detalls. Hi ha hagut un canvi molt important de prototips, que eren bastant imperfectes, a aquest prototip que ja funciona bastant millor que els altres. Hi ha hagut un salt que fa que s’obrin noves portes.
Notícia original completa a El País