Quan hem que posar preu al valor que té la seguretat, si una mesura la trobem cara el més probable és que no la necessitem o que podem passar amb una de més econòmica.
Si es necessita transportar informació en un dispositiu de memòria USB (un stick o un pendrive) el prudent és fer-ho amb dispositius que permetin el control d’accés amb contrasenya, en cas de pèrdua o robatori no l’hi hem de posar fàcil a ningú perquè envaeixi la nostra intimitat, per pública que sigui la informació que portem.
Pel que fa a informació d’empreses, administració pública o qualsevol tipus d’organització, el més habitual és que la utilització de dispositius de memòria USB sigui una excepció, restringida i regulada.
No obstant això, hi ha situacions en que és inevitable emmagatzemar informació altament sensible en aquest tipus de dispositius, protegida per la LOPD (salut, seguretat de l’estat, …) o per ser la dels alts directius.
També és cert que qualsevol informació pot ser altament sensible en un determinat moment o en segons quines circumstàncies, però ja entraríem en el terreny del particular i en aquest sentit cadascú és responsable del que fa o deixa de fer.
Quan ens trobem en la necessitat d’haver de portar informació altament confidencial en un dispositiu de memòria USB no podem limitar-nos a no posar-li fàcil a qui vulgui accedir-hi amb una simple contrasenya, hem d’utilitzar dispositius segurs.
Un stick és realment segur quan incorpora un xip de seguretat infranquejable, amb protecció contra atacs i força bruta, i que xifri tota la informació continguda o extreta, utilitzant algorismes d’encriptació AES 256 bits, i aquesta seguretat ja la podem trobar al mercat.
A destacar que pel gran increment de capacitat d’aquests dispositius i a que ja poden ser realment segurs, s’estan utilitzant cada vegada més per emmagatzemar còpies de seguretat o de salvaguarda de manera fiable, amb garanties i ocupant el mínim d’espai físic.
Informació extreta de “Si encuentras caro un SafeStick, es que no lo necesitas.