Un codi ètic per als científics de dades
Creixen les queixes per la manipulació dels internautes mitjançant algoritmes i apareixen propostes per limitar deontològicament aquesta activitat professional.
Usuaris de tot el món, empreses de múltiples sectors, administracions d’allò més variades i fins i tot professionals de la indústria tecnològica i responsables de gegants tecnològics com Facebook (Mark Zuckerberg) o Apple (Tim Cook) parlen obertament dels perills que comporten els algoritmes. Els avantatges del seu ús són evidents, però també els riscos que suposa confiar en excés en la seva acció. La legislació (externa) i l’autoregulació (interna) semblen no ser suficient per acotar les seves conseqüències i ja hi ha veus autoritzades que recomanen obrir debats sobre els seus límits.
Un dels més concrets consisteix a discutir si convindria que els científics de dades, és a dir, aquells els ofici i tasca se centren en gestionar grans volums de dades, s’haurien de sotmetre a un compromís ètic equiparable al jurament hipocrácito, el que subscriuen els metges davant seus col·legues i la comunitat. En aquesta línia hi ha el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea.
Usuaris de tot el món, empreses de múltiples sectors, administracions d’allò més variades i fins i tot professionals de la indústria tecnològica i responsables de gegants tecnològics com Facebook (Mark Zuckerberg) o Apple (Tim Cook) parlen obertament dels perills que comporten els algoritmes. Els avantatges del seu ús són evidents, però també els riscos que suposa confiar en excés en la seva acció. La legislació (externa) i l’autoregulació (interna) semblen no ser suficient per acotar les seves conseqüències i ja hi ha veus autoritzades que recomanen obrir debats sobre els seus límits.
Un dels més concrets consisteix a discutir si convindria que els científics de dades, és a dir, aquells els ofici i tasca se centren en gestionar grans volums de dades, s’haurien de sotmetre a un compromís ètic equiparable al jurament hipocrácito, el que subscriuen els metges davant seus col·legues i la comunitat. En aquesta línia hi ha el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea.
A l’reivindicar aquesta facultat, Patil donava per suposat que, en l’actualitat, la majoria dels seus col·legues no pot comportar d’aquesta manera. Per aquesta raó, al seu entendre, és tan urgent comptar amb un codi ètic que freni determinats abusos, per exemple, en la justícia, on els algoritmes poden introduir biaixos poc democràtics. No obstant això, altres són més escèptics davant d’aquesta promesa. És el cas de Schaun Wheeler, de la signatura Valassis. Per a ell, estem davant d’una llista de principis generals dels quals és difícil discrepar.
A més, l’aplicació d’una clàusula de consciència similar a la dels periodistes de moment no garantiria que els projectes controvertits no es porten a terme. El científic de dades Rishiraj Pravahan, de la poderosa AT&T, recorda que un company seu i ell es van negar en una ocasió a realitzar un treball amb el qual no estaven moralment d’acord; a ells no els va passar res, però, l’encàrrec va acabar sent executant per altres persones.
JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA
Etiquetes: científics de dades, Data Science, Deontologia
