Destacat »

29 Novembre 2019 – 8:30

El Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya davant la ratificació del “Real Decreto-ley 14/2019, de 31 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes por razones de seguridad pública en materia de administración digital, …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Opinió

Articles d’opinió, de divulgació o de propostes tecnològiques dels col·legiats, adherits, associats o col·laboradors d’entitats afins al COEINF

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

La realitat iguala la ficció ‘star trek’

Submitted by on 20 Setembre 2016 – 9:00No Comment

La NASA i la revista ‘Nature’ reten homenatge a la sèrie en el seu cinquantenari i destaquen com ha influït en la ciència, la tecnologia i l’exploració espacial

maqueta-de-la-nave-uss-enterprise-de-star-trek

Quan l’actriu Nichelle Nichols, que encarnava la tinenta Uhura als inicis de Star , es plantejava deixar la sèrie per iniciar una carrera com a cantant, ni més ni menys que Martin Luther King li va demanar que es quedés. Uhura era especialista en criptografia i lingüística, un personatge que simbolitzava la comunicació i el respecte entre cultures. I era, sobretot, la primera dona afro­americana que tenia un paper protagonista en una sèrie de televisió. Un model en qui inspirar-se per a les joves afroamericanes, com li va fer veure Martin Luther King a l’actriu. Una d’aquestes joves va ser l’astronauta Mae Jemison, que el 1992 es va convertir en la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai i que ha reconegut que la tinenta Uhura va ser una model per a ella.

El cas de l’astronauta Jemison és un exemple, un entre molts, de l’impacte que ha tingut Star no només en la cultura popular, sinó en la ciència, la tecnologia i l’exploració espacial. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la sèrie, el primer episodi de la qual es va emetre el setembre del 1966, la NASA li ha retut homenatge explicant al seu web com ha inspirat alguns dels seus científics i enginyers. També la revista Natureha celebrat l’efemèride dedicant la seva portada, així com un editorial i dos articles, a la ciència-ficció.

“Les tecnologies de Star han donat ales a la imaginació de físics, enginyers i especialistes en robòtica”, destaca el físic Sidney Perkowitz, professor emèrit de la Universitat Emory d’Atlanta ( EUA), en un dels articles de Nature. “És pràcticament l’única sèrie que presenta científics i enginyers de manera positiva, com a models. Star trek va augmentar l’entusiasme per l’exploració espacial i per la ciència”.

Un altre dels exemples d’aquest entusiasme és que la NASA va anomenar Enterprise el seu primer transbordador, un prototip que no va arribar a volar, en honor a la nau USS Enterprise de Star i atenent les peticions dels fans de la sèrie.

Cal remuntar-se al 1966, quan es va emetre el primer episodi, per comprendre l’impacte de Star . Ara ja a ningú no li sorprèn que vagin astronautes a l’espai i les pel·lícules ambientades en naus interestel·lars poden ser fins i tot convencionals. Però quan es van emetre els primers episodis de Star només feia cinc anys que Iuri Gagarin s’havia convertit en el primer astronauta dins d’una llauna de 2,3 metres de diàmetre que va fer una sola volta a la Terra en un vol de 108 minuts. I encara faltaven tres anys perquè Neil Armstrong trepitgés la lluna per primera vegada.

Va ser en aquell context que el guionista i productor Gene Roddenberry va idear la nau USS Enterprise amb la seva tripulació multiracial que explorava mons desconeguts amb tecnologies avançades i finalitats pacífiques. En un moment en què la societat dels Estats Units estava dividida per conflictes racials i per la guerra del Vietnam, Roddenberry va defensar amb Star els valors de la tolerància, la integració i la pau. Va defensar que les dones podien ser astronautes igual com els homes, una cosa que la NASA no va acceptar fins al 1978. Va defensar les relacions interracials, com en l’històric petó entre el comandant Kirk i la tinenta Uhura, que va ser considerat el primer petó interracial de la història de la televisió. Però Roddenberry va defensar aquests valors vigilant que Star fos científicament plausible.

“No hi ha cap altra sèrie de cièn­cia-ficció que mostri tant respecte per la ciència real”, escriu el físic David Allen Batchelor, del Centre Goddard de la NASA, en un article difós al web de l’agència espacial. “Per això és l’única sèrie de ciència-ficció que molts científics, com jo, seguim”.

Roddenberry es va preocupar, per exemple, de situar alguns dels mons imaginaris que apareixen a la sèrie en òrbita al voltant d’estrelles reals. És el cas de Vulcà, planeta natal del comandant Spock, que es troba a 40 Eridani, un sistema estel·lar situat a 16 anys llum de la Terra. O de Risa, amb el seu clima tropical artificial, que es troba al sistema d’ Epsilon Ceti, a 79 anys llum.

L’existència de planetes en altres sistemes solars és una de les moltes idees de Star que eren plausibles quan es van rodar els primers episodis de la sèrie però encara no s’havien confirmat. Encara que avui dia s’han descobert més de 3.500 planetes extrasolars, el primer no es va identificar fins al 1996, trenta anys després de la primera missió de la USS Enterprise.

Altres idees no tan versemblants, perquè s’aparten dels principis intuïtius de la física newtoniana, també s’han complert. Entre d’altres, el control de l’antimatèria, que “és una de les millors idees científiques de Star ”, segons David Allen Batchelor, de la NASA. A la sèrie, s’utilitza antihidrogen per propulsar naus i es manté confinat amb camps magnètics per evitar que esclati en entrar en contacte amb la matèria. A la vida real, encara no es poden produir ni emmagatzemar grans quantitats d’antimatèria. Però ja s’utilitzen positrons –que són l’antimatèria dels electrons– en escàners de diagnòstic mèdic.

En la mateixa línia, en alguns episodis de la sèrie apareixen naus que funcionen amb propulsió iònica. Aquest tipus de propulsió, basat en l’emissió de partícules amb càrrega elèctrica per accelerar les naus, era un concepte teòric als anys 60. Els guionistes de la sèrie, motivats perquè els episodis fossin versemblants no només per a una audiència general sinó també per a científics i enginyers, van adoptar la idea. Avui dia ja han volat cinc naus espacials que, sense ser tan ràpides com les de Star , s’han propulsat amb ions per arribar a la Lluna, a asteroides i al planeta nan Ceres.

Altres idees de Star en canvi, són concessions al guió sense intenció de rigor científic. La dels motors de curvatura que permeten a la USS Enterprise superar la velocitat de la llum, suposadament corbant l’espai-temps d’una manera que acosta la nau a la seva destinació, “viola la física coneguda a un nivell que no es pot defensar”, adverteix Batchelor.

Tampoc el teletransport, que permet als protagonistes anar i tornar de la nau a la superfície dels planetes de manera instantània, no té cap versemblança. El que més s’hi assembla és la teleportació quàntica, que permet transferir informació d’una partícula a una altra. Però la teleportació és un mitjà de comunicació, no de transport, ja que no transmet matèria sinó informació. I només ha funcionat a l’escala de partícules individuals. Malgrat que té un paper insubstituïble als guions de Star , ningú no sap com es podria teletransportar una persona d’un lloc a un altre.

Malgrat aquestes concessions, Star ha tingut una influència notable sobre científics i enginyers, i sobre el conjunt de la societat, ja que ha popularitzat la idea de l’exploració espacial més que cap altra sèrie.

“ Star em va donar un sen-tit de fascinació”, declara Gary Black­wood, director del programa d’exploració d’exoplanetes de la NASA, al web de l’agència espacial. Blackwood recorda que la seva mare el feia mirar Barri i Star perquè els considerava educatius i que a partir d’aquell moment va començar a pensar en els viatges espacials. “ Star sempre apel·lava a aquesta gran visió, als assoliments que podria aconseguir la humanitat”.

Uns assoliments, destaca Nature, que no són només científics i tecnològics, sinó sobretot culturals, i que s’estenen als valors de la convivència i el respecte pels altres independentment del seu origen, sexe, ètnia o cultura: “Cinquanta anys després, Star continua transmetent el missatge que podem ser millors del que som”.

JOSEP CORBELLA – LA VANGUARDIA

starfleet-insignia-evolution-of-the-star-trek-delta-shield_523913a1dd39d_w1500

Etiquetes:

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Linkedin