Destacat »

18 octubre 2017 – 18:18

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’han unit amb Iniciativa Barcelona Open Data, per promoure la formació en dades obertes entre els …

Read the full story »
Col·legi

el Col·legi, informació rellevant sobre el COEINF, activitats, relacions i varis

Formació

formació continuada i orientació professional, convenis de formació amb altres entitats

Esdeveniments

tots els esdeveniments rellevants del sector TIC

Informes

informes, estudis, enquestes, … relacionats amb les tecnologies de la informació

Professió

món laboral, emprenedors, enginyers en informàtica, entrevistes, certificacions, deontologia, carreres professionals, …

Home » Notícies

Diuen que el passat 1 d’octubre va començar la primera Ciberguerra de la Unió Europea

Submitted by on 6 octubre 2017 – 9:00No Comment
Share Button

A Catalunya es multipliquen les queixes. Eduard Martín Lineros, conseller delegat de la Fundació puntCAT, va escriure al president de l’ICANN -la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i nombres- per denunciar l’ordre del govern de censurar pàgines amb direcció .cat  per motius polítics.

La Guàrdia Civil deté al director d’Estratègia del CTTI a casa

Els registres, bloquejos de dominis i d’aplicacions de les administracions públiques de la Generalitat van ser possibles gràcies a la Llei Torquemada. Diverses organitzacions internacionals condemnen la censura del govern, incloent l’EFF.

Diuen que el passat 1 d’octubre va començar la primera Ciberguerra de la Unió Europea. No és desgavellat. No perquè Anonymous respongués amb atacs a l’actuació del govern. El govern va qualificar l’ocupació per part de la Guàrdia Civil del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) de la Generalitat de “cop decisiu” contra el referèndum, perquè desarticulava la possibilitat d’un vot telemàtic.   No va ser l’únic cop que va tenir lloc pensant en la Xarxa

Primer, les principals operadores espanyoles van rebre l’ordre de monitoritzar i bloquejar el trànsit a un nombre de pàgines web, i d’aquelles pàgines futures que poguessin referir-se al referèndum. Una altra ordre va obligar a Google a retirar l’aplicació “onvotar1oct@gmail.com” de Google Play i, amb ella, totes les que estiguessin vinculades al mateix desenvolupador. L a guàrdia civil va registrar les oficines de la Fundació .CAT on s’allotjaven els dominis i va detenir  Pep Masoliver , responsable de projectes tecnològics.

Quan van entrar al  CTTI per  “bloquejar i suspendre els serveis informàtics susceptibles de ser utilitzats en el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional”, van desactivar 29 aplicacions pertanyents a diferents departaments del GovernTambé es va detenir a molta gent.   

Van detenir a  David Franco, cap de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions del CTTI, a Josuè Sallent, responsable d’Estratègia i Innovació, a David Palanques, responsable de l’oficina tècnica de projectes ja  Jordi Puigneró, el president . També van detenir Rosa Maria Rodriguez Curto, directora de T-Systems, l’empresa de serveis informàtics de la Generalitat i a Xavier Puig, responsable de tecnologies de la informació i Comunicació. Els van detenir amb càrrecs de malversació, prevaricació i desobediència.

A Masoliver i a Sallent els van detenir a casa i van confiscar el seu telèfon mòbil i el de la seva dona. El titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, ​​Juan Antonio Ramírez Sunyer, havia ordenat els registres però no els arrestos. Aquests van ser decisió de la Guàrdia Civil.

Obligats a donar les contrasenyes

El portaveu Méndez de Vigo va dir que el referèndum havia estat “anul·lat” en tallar l’artèria del CTTI, on s’allotjaven els serveis informàtics de l’Administració. Però l’actuació de la Guàrdia Civil estava dissenyada per desarticular tot l’operatiu tècnic de l’administració pública catalana. Durant la detenció es va demanar als informàtics que donessin les contrasenyes dels equips. I estaven obligats a donar-les o cometre un delicte de desobediència. També estan obligats a guardar secret de la investigació. Tot això ha estat possible gràcies a la Llei d’enjudiciament criminal, més coneguda com la llei Torquemada.

També serà possible detenir aquells que hagin compartit en xarxes les imatges de la Guàrdia Civil. “Si els que ho fan són menors, pot haver responsabilitat penal del menor i responsabilitat civil dels pares”, explica Carlos Almeida, advocat especialitzat en  delictes informàtics i Internet .

“Abusos i censura estatal”

“M’agradaria que les Corts i el Govern fóssim pioners en saber abordar els drets digitals”, deia no fa gaire  la vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría. En aquest cas no ho han estat: el bloqueig de dominis i la detenció de tècnics no és sense precedents, és una pràctica habitual en llocs com la Xina o Turquia. Per aquest motiu, l’actuació del govern ha estat criticada per organitzacions com l’EFF i la  Internet Society  per atemptar contra la llibertat d’expressió.

“La censura governamental a Internet està prohibida per l’Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i per l’Article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans – declarava en un text l’Electronic Frontier F oundation- que garanteixen el dret de tots a rebre i impartir informació i idees independentment de les seves fronteres. la censura de la lliure expressió per part del govern espanyol durant el període del referèndum català és tan salvatgement desproporcionada i sobredimensionada que la violació d’aquests preceptes parcel gairebé indiscutible”.

A Catalunya es multipliquen les queixes. Eduard Martín Lineros, conseller delegat de la Fundació puntCAT, va escriure al president de l’ICANN -la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i nombres- per denunciar l’ordre del govern de censurar pàgines amb direcció .cat  per motius polítics. Jordi Puigneró, el secretari del Govern per a la Societat de la Informació, la Ciberseguretat i la Societat Digital, va escriure al comissari TIC europeu i vicepresident de la Comissió Andrus Ansip per denunciar “els abusos i la censura estatal en matèria d’accés a internet”. Ansip va dir que la avaluarien.

Eurodiputats d’ERC i PDeCAT van portar el cas al Parlament de Brussel·les exigint mesures per impedir “la vulneració dels drets fonamentals a Espanya”. També hi ha hagut un altre tipus de baixes. Andreu Veá, president executiu de la Internet Society a Espanya, ha dimitit després de 15 anys a la junta directiva i 8 anys com a president “per la politització a què s’ha volgut involucrar en la nostra associació i que l’ha partit en dos”.

Marta Peirano – Eldiario.es

Etiquetes: ,

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment ACEPTAR
Aviso de cookies
Check Our FeedVisit Us On LinkedinVisit Us On TwitterVisit Us On Facebook